divendres, 10 de febrer del 2012

La cartilla de racionament, era com un paperet que et donava el màxim que podies comprar de menjar, de matèries primeres... segons el nombre d'habitants que tinguessis a casa teva. Això es va fer, perquè el menjar i les coses estaven molt mal repartides, i hi havia molta gana a totes les cases. Aquesta llei va ser tot un encert per tal del govern, ja que va solucionar bona part dels problemes de fam. Però també va tenir els seus inconvenients, hi havia gent que no contenta amb la part que lis corresponia, anava a cases a robar a altres per així tenir més menjar.

Com que el menjar i els productes de primera necessitat eren molt escassos

Quan es va acabar la guerra no hi havia diners. I els pocs que havien van servir de ben poc, perquè van canviar la moneda. Llavors la gent va haver de viure com va poder. Les famílies s'ajudaven mútuament i tenien agricultura i ramaderia de subsistència.

La meva padrina tenien animals bàsic, porcs, gallines,...
Venien tot el que podien per intentar sobreviure.

Mataven el porc i feien el mandongo (llangonissa,...) era totes les parts del porc, en feien botifarres,...

Quan va poder, de ben joveneta va anar a treballa a una fàbrica d'Alguaire.

No va poder anar gaire a l'escola. Eren una familia pagesa no gaire rica.



dijous, 2 de febrer del 2012

La Guerra Civil i la post-guerra

Moltes indústries es van veure obligades a convertir-se en fàbriques d'armes. Franco va implantar l'autarquia. L'autarquia és quan un estat s'alimenta  i es manté amb els seus propis recursos. Però això no va anar gens bé a Espanya. Les regions industrials van patir un tancament del comerç exterior. I pel que fa al mercat interior, el consum va disminuir molt perquè la gent tenia una renda molt baixa.




divendres, 27 de gener del 2012

L'economia al primer franquisme

L'economia al primer franquisme

Com que hi havia molta escassetat d'aliments i productes de primera necessitat per la indústria, es va regular el racionament de productes com per exemple: el petroli, el carbó, etc. El maig de 1939 es van crear les cartilles de racionament.
El racionament, l'escassetat i la gran quantitat d'organismes que s'encarregaven de controlar el comerç interior, va fer que aparegués el mercat negre o estraperlo, on es dirigia una gran part de la producció i la demanda, els que podien, satisfeien les seves necessitats. Però aquest mercat negre creava grans beneficis creant una classe mitjana afecta el règim que ingressava els seus beneficis en els bancs, els altres grans beneficiats-van augmentar un 70% els seus beneficis. Per descomptat, els grans perjudicats van ser les classes populars.
Si la situació en el camp va ser pèssima, va ser menys dolenta que a les ciutats, ja que el món agrari tenia un accés més fàcil als productes del camp. Aquests anys encara es mantenen en la memòria col·lectiva dels espanyols. La resta del període autàrquic també va estar caracteritzat per la misèria i l'escassetat de productes, generades per la política autàrquiques i altres causes. Davant d'aquesta situació va aparèixer el mercat negre i racionament. El mercat negre cobria les necessitats més elementals que el mercat oficial no feia. A través de l'estraperlo o del contraban van arribar a les famílies espanyoles el cafè, el blat, el tabac, l'oli, etc, que no podien comprar a les botigues autoritzades. Això implicava una gran injustícia social per als menys afavorits. El 14 de maig de 1939 el govern va promulgar el racionament com una mesura temporal per assegurar l'aprovisionament dels productes de primera necessitat a tota la població.
Aquesta mesura va durar fins el 1951. Cada família tenia dues cartilles de racionament, una per la carn i una altra per la resta dels comestibles. El 1943 es van substituir les cartilles familiars per les individuals. El govern fixava la quantitat de racions i fins i tot els dies en què es podien menjar certs aliments.
La dècada dels quaranta a Espanya ha estat una de les èpoques de més pobresa i misèria de la seva història.